Què és un ecosistema?
Un sistema ecològic o ecosistema és una unitat bàsica de l'ecologia. Es defineix com un conjunt de relacions entre un conjunt d'éssers vius dins d'un medi físic en el qual habiten. Per tant un ecosistema està format per elements inanimats o abiòtics (aigua, minerals, llum solar, clima, etc.) i un conjunt d'elements animats o biòtics (plantes,animals, bacteris, algues, etc.) i de quina manera aquests es relacionen, com flueix l'energia i els materials dins d'ells. El medi físic es coneix com biòtop i el conjunt d'éssers vius es diu biocenosi. Qualsevol ecosistema és la unitat amb un sentit propi però oberta a altres ecosistemes més amplis amb els quals es relaciona.
Què és un ecosistema aquàtic?
Un ecosistema aquàtic és aquell que es dona a l'aigua. Podríem dir que en l'aigua els éssers vius han evolucionat d'una forma més semblant a com ho han fet a la terra. Exemple molt clar d'això el tenim en els peixos, la forma en forma de fus, respon a la necessitat de desplaçar-se millor per l'aigua. Tant és que sigui una sardina, que un tauró amb una estructura cartilaginosa.
El ecosistema aquàtic es divideix en Bentos, Pelagos, Nècton, Plàncton.
EL NÈCTON
El conjunt d'organismes pelàgics que neden activament rep el nom de nècton. La majoria són peixos, però també hi trobem cefalòpodes (com els calamars) i cetacis (com dofins i les balenes).
Una gran part de les espècies del nècton són nerítiques, es a dir, viuen a les aigües que cobreixen la plataforma continental, però també n'hi ha d'oceàniques, que habiten sobre els talussos continentals i les planes abissals.
El nècton pot viure a profunditats molt diverses, però les espècies que habiten els tres medis principals són diferents: l'epipelàgic, que va des de la superfície del mar des dels 200 m; el mesopelàgic, que comprèn des dels 200 m fins als 1000 m, i el batipelàgic, per sota dels 1000 m.
La major part del nècton és epipelàgic perquè aquesta zona és la més il·luminada, la més càlida i la que té més abundancia de fitoplàncton i zooplàncton.
Entre els peixos epipelàgic hi ha una sèrie d'espècies de mida petita i de vida curta, amb una gran capacitat de reproducció i que s'alimenten de plàncton, que aconsegueixen retenir l'aigua que agafen per la boca per mitjà d'uns dispositius especials de filtració.
La sardina i el seitó, que s'agrupen formant grans bancs, són exemples d'aquest tipus de peixos, entre els quals també es poden incloure el sorell i el verat, quan són joves. El peix més gros que s'alimenta de plàncton és el tauró pelegrí, que pot fer més de 10 m de longitud i és completament inofensiu.
Un segon grup de peixos del nècton epipèlagic està format per espècies de més grandària, caracteritzats per perfils de gran perfecció hidrodinàmica, temperatures corporals altes, proporció elevada de teixit muscular, bufetes natatòries ben desembolupades i cues de gran mobilitat. S'alimenten de peixos pelàgics que capturen gràcies a la seva gran mobilitat i velocitat. Les tonyines, els peixos espasa i els bonítols són exemples d'aquest segon grup de peixos.
Als medis mesopelàgics i batipelàgics el menjar és escàs i la llum ja no hi arriba. Hi habiten peixos més petits, amb òrgans sensorials molt desemvolupades, coloracions fosques i òrgans lluminosos que tenen una funció no gaire ben coneguda. Entre aquests peixos es troben els que s'alimenten de zooplàncton i també els depredadors d'altres peixos.
Els ambients pelàgics
1. Quina diferència hi ha entre el medi nerític i l'oceànic?
- La zona nerítica és la zona poc profunda, arriba els 10 metres de profunditat i la zona oceànica és tota la zona que queda per sota dels 10 metres.
2. Assenyala els límits entre els medis epipelàgics, mesopelàgics i batipelàgics.
- Epipelàgic (0 - 200 metres); Mesopelàgic (200 - 1.000 m); Batipelàgic (més de 1.000 m).
-Silicoflagel·lades: de cèl·lules petites i flagel·lades, caracteritzades pel fet de tenir un esquelet intern format per varetes de silici.
-Dinoflagel·lades: tenen forma més o menys de globus, dos flagels i un solc equatorial que allotja un dels flagels. La membrana cel·lular sol estar dividida en un sèrie de plaques juxtaposades.
-Diatomees: es caracteritzen per una membrana formada per dues peces o teques i composta de pectina i silici. Les teques encaixen com una capsa i la seva tapadora. Sovint s'uneixen en forma de cadenes llargues que presenten apèndix també llargs.
El zooplàncton o plàncton animal el formen animals microscòpics que s'alimenten de flitoplàncton. Els grups més importants són:
EL NÈCTON
El conjunt d'organismes pelàgics que neden activament rep el nom de nècton. La majoria són peixos, però també hi trobem cefalòpodes (com els calamars) i cetacis (com dofins i les balenes).
Una gran part de les espècies del nècton són nerítiques, es a dir, viuen a les aigües que cobreixen la plataforma continental, però també n'hi ha d'oceàniques, que habiten sobre els talussos continentals i les planes abissals.
El nècton pot viure a profunditats molt diverses, però les espècies que habiten els tres medis principals són diferents: l'epipelàgic, que va des de la superfície del mar des dels 200 m; el mesopelàgic, que comprèn des dels 200 m fins als 1000 m, i el batipelàgic, per sota dels 1000 m.
La major part del nècton és epipelàgic perquè aquesta zona és la més il·luminada, la més càlida i la que té més abundancia de fitoplàncton i zooplàncton.
Entre els peixos epipelàgic hi ha una sèrie d'espècies de mida petita i de vida curta, amb una gran capacitat de reproducció i que s'alimenten de plàncton, que aconsegueixen retenir l'aigua que agafen per la boca per mitjà d'uns dispositius especials de filtració.
La sardina i el seitó, que s'agrupen formant grans bancs, són exemples d'aquest tipus de peixos, entre els quals també es poden incloure el sorell i el verat, quan són joves. El peix més gros que s'alimenta de plàncton és el tauró pelegrí, que pot fer més de 10 m de longitud i és completament inofensiu.
Un segon grup de peixos del nècton epipèlagic està format per espècies de més grandària, caracteritzats per perfils de gran perfecció hidrodinàmica, temperatures corporals altes, proporció elevada de teixit muscular, bufetes natatòries ben desembolupades i cues de gran mobilitat. S'alimenten de peixos pelàgics que capturen gràcies a la seva gran mobilitat i velocitat. Les tonyines, els peixos espasa i els bonítols són exemples d'aquest segon grup de peixos.
Els ambients pelàgics
1. Quina diferència hi ha entre el medi nerític i l'oceànic?
- La zona nerítica és la zona poc profunda, arriba els 10 metres de profunditat i la zona oceànica és tota la zona que queda per sota dels 10 metres.
2. Assenyala els límits entre els medis epipelàgics, mesopelàgics i batipelàgics.
- Epipelàgic (0 - 200 metres); Mesopelàgic (200 - 1.000 m); Batipelàgic (més de 1.000 m).
3. Quines condicions favorables ofereix el medi epipelàgic sobre els altres dos?
- Que a l'epipelàgic és la zona més il•luminada, la més càlida i la que té més fauna.
El nècton
1. Indica altres organismes nectònics a més dels peixos.
- Els calamars.
2. Posa dos exemples de peixos que s'alimenten de plàncton, un de mida petita i un altre de grans dimencions.
- El bacalla, de mida gran, i la sardina, de mida petita.
3. Com s'anomenen les grans agrupacions de peixos?
- S'anomenen estancs de peixos
4. Indica algunes característiques destacades dels peixos epipelàgics que capturen altres peixos. Cita algun exemple d'aquest tipus de peixos.
- Es caracteritzen per perfils de gran perfecció hidrodinàmica, temperatures corporals altes, proporció elevada de teixit muscular, bufetes natatòries ben desenvolupades i cues de gran mobilitat. Ex: Tonyines, peixos espasa i bonítols.
PLÀNCTON
Als oceans hi ha un conjunt d'organismes de dimensions petites que suren a l'aigua de forma passiva o amb desplaçaments molt curs (plàncton) i d'altres de més grans que són nedadors actius i recorren distancies superiors (nècton). Tots dos pertanyen a l'ecosistema pelàgic.
El fitoplàncton o plàncton vegetal està format per diferents tipus d'aigues microscòpiques
-Coccolitoforals: petites i flagel·lades, recobertes de plaques petites de carbonat càlcic, anomenades coccòlits.
-Tintínids: són ciliats que viuen a l'interior d'uns embolcalls en forma de capa, les llorigues, que presenten formes molt diverses i es conserven millor que les cèl·lules.
-Copèpodes: petits crustacis amb un cos anterior (cap i tòrax) més ample i un altre de posterior (abdomen) més estret que acaba amb una forquilla (furca). Acostument a presentar un gran desembolupament de les antenes anterior, amb el moviment de les quals, juntament amb el de les potes toràciques, aconsegueixen desplaçar-se.
Oganismes planctònics
1. Indica quina difèrencia hi ha entre els organismes plàcntonics i els nèctonics.
- La diferencia entre els organismes planctònics i els nèctònics es que els nectònics neda'n activament per l'aigua i en canvi els planctònics sura'n a l'aigua.
Fitoplàncton
1. Assenyala alguna característica comuna als Ceratium (dinoflagel·lades) i als Chaetoceros (diatomees que formen cadenes). Els resulta útil aquesta característica com a organismes planctònics? Per què?
Zooplàncton
1. Per als organismes filtradors del fitoplàcton, quin aliment és més assequible: coccolitoforals i silicoflagel·lades o bé diatomees en cadena com el Chaetoceros?
2. Descriu la forma d'una llorigia de tintínid.
3. Quins òrgans impulsen el moviment dels copèpodes.
Oganismes planctònics
1. Indica quina difèrencia hi ha entre els organismes plàcntonics i els nèctonics.
- La diferencia entre els organismes planctònics i els nèctònics es que els nectònics neda'n activament per l'aigua i en canvi els planctònics sura'n a l'aigua.
Fitoplàncton
1. Assenyala alguna característica comuna als Ceratium (dinoflagel·lades) i als Chaetoceros (diatomees que formen cadenes). Els resulta útil aquesta característica com a organismes planctònics? Per què?
Zooplàncton
1. Per als organismes filtradors del fitoplàcton, quin aliment és més assequible: coccolitoforals i silicoflagel·lades o bé diatomees en cadena com el Chaetoceros?
2. Descriu la forma d'una llorigia de tintínid.
3. Quins òrgans impulsen el moviment dels copèpodes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada