Pangea i formació de la mar Mediterrània:
Així, en l'Era Mesozoica, segons la Teoria de la Deriva dels Continents, la formació dels continents hauria seguit, a grans trets, els següents passos:
- Durant el Triàsic Tardà (aproximadament 208 milions d'anys) es va comença a produir-se el desmembrament de Pangea en tres parts, Euràsia-Amèrica del Nord, Àfrica-Sud-amèrica i Antàrtida-Austràlia-Índia. El desenvolupament de l'oceà Pacífic i mars va permetre que corrents equatorials es desplacessin cap als pols.
- A finals del Juràssic (al voltant de 144 milions d'anys) es va produir l'obertura de l'oceà Atlantic, a través del desenvolupament de la Dorsal Atlàntica, mentre que l'oceà Pacífic apareix més definit i l'oceà Tethys, l'actual mar Mediterrani, conforma un corrent marí de caràcter circumglobal.
- A les acaballes del Cretaci (fa uns 65 milions d'anys), els continents ja estan aproximadament configurats com en l'actualitat.
La mar Mediterrània es va formar a partir del primitiu mar de Tethys, de molta més extensió que el Mediterrani, i va anar disminuint a mesura que la placa africana s'apropava a l'euroasiàtica. Al començament del Terciari, el mar de Tethys, inundava gran part del nord d'Àfrica i Europa, que llavors no era més que un arxipèlag d'illes.
Fa uns sis o cinc milions d'anys, el Mediterrani va sofrir contínues desecacions a causa d'una inestable connexió amb l'oceà Atlàntic. Aquest fenomen tingué una forta repercussió sobre la salinitat de l'aigua marina. Durant el temps que el Mediterrani va esdevenir terra ferma és destruí completament la fauna marina anterior al messinià. El clima circummediterrani es va fer més àrid i es substituïren els boscos per sabana i estepa. D'altra banda es possibilità la migració de plantes i animals terrestres (especialment els que pasturen).
En un futur:
En un futur, uns 5 milions d'anys, l'Estret de Gibraltar es tancarà i el Mediterrani quedarà reduït a uns pocs llacs hipersalins.
Si l'Estret de Gibraltar es tanqués, el Mediterrani s'assecaria perquè aquest és un mar en el que s'evapora més aigua de la que entre pels rius, provocant una salinitat més elevada que a l'Atlàntic, oceà del qual rep l'aigua que perd degut a l'evaporació. Les temperatures en els llocs propers al Mediterrani són agradables, ja que a l'estiu les seves costes són més fresques i a l'hivern mantenen les temperatures una mica més elevades que a l'interior del continent.
